Cròniques Mini B masculí

Últim partit de la temporada. En aquesta ocasió, comencem fluixos en el balanç defensiu i això fa que ens anotin bastants punts de contraatac. Un cop ens espavilem en aquest aspecte, i a més també comencem a treballar de forma col·lectiva en atac, recuperem la nostra línia de joc més òptima. Acabem la temporada amb una segona volta bastant bona, en la que s'han fet evidents els passos endavant que certs jugadors han fet a nivell d'entendre el joc col·lectiu. Però encara ens queda molt camí per recórrer, molt per millorar de cada al pas a Mini A, i això passa necessàriament per poder entrenar millor, que els nois tinguin l'hàbit d'escoltar les instruccions o les correccions i les intentin fer, i poder així comptar amb més recursos per fer servir en competició.

Un partit molt competit, que ens ha obligat a defensar el millor possible, pel fet que el rival era més fort físicament, i a més, movia bé la pilota. Hem anat consolidant els conceptes bàsics al llarg del partit (defensa de línia de passada, pressió sobre pilota, bloqueig de rebot), i gràcies a aquest treball defensiu, hem pogut imposar-nos. Apart, hem seguint apostant per donar més minuts de joc als jugadors que durant la setmana han entès que el treball en entrenaments és igual o més important que en partits, encara que això representés comptar menys amb els jugadors més anotadors. És una aposta clara pels valors que volem transmetre. I a sobre, hem tingut recompensa en forma de victòria, gràcies a poder fer un millor joc col·lectiu.

Molt bon partit dels nois, contra un equip molt superior físicament, que a l'anada ens havia guanyat de + 50. Aquest cop sabíem a què ens enfrontàvem i hem lluitat des del primer minut, intentant contrarrestar la seva superioritat amb pressió constant sobre la pilota. En atac, quan hem mogut bé la pilota hem pogut trobar opcions més fàcils i les hem aprofitat.

Tenim un grup que és molt competitiu en els partits, però encara no aconseguim que entrenin amb la mateixa intensitat i concentració. Si entrenéssim millor, tindríem més recursos per fer servir en els partits. Per això insistim en la importància que tenen els entrenaments, i per ser coherents amb aquest objectiu i fer-lo arribar als jugadors, inclòs en partits competits com aquest, amb possibilitat de guanyar, optem perquè siguin els jugadors que han entrenat millor (independentment del seu talent o la capacitat anotadora), els que tinguin més minuts a pista, dins de les possibilitats que ens dona el reglament de minibàsquet.

De nou, un partit contra un rival físicament molt superior (2n any i molt alts), que a més, jugaven només pensant en anotar ràpid, donant la pilota de seguida als nois que estaven a prop de la cistella. Res a fer en aquest sentit, ja que en algun cas quasi un cos d'alçada. Però estem contents perquè en cap moment ens vam frustrar per aquest fet, i de mica en mica vam entendre què podíem fer. Això ens va permetre poder anotar 66 punts a pesar de la diferència física.

Sigui com sigui, nosaltres pensem sempre en aprofitar el que ens ensenya el partit, i per aquest motiu, insistirem més en aprendre a defensar 1x1 mantenint la posició i resguardant la cistella, i treballarem les nocions bàsiques de bloqueig de rebot, per poder-ho practicar a la tornada. En atac, necessitem mirar-nos més i passar-nos la pilota més ràpid, ja que fent 1x1 és molt difícil anotar davant rivals tan alts.

La millor notícia del partit era que, després de moltes jornades, tornàvem a ser 10. Ara falta que també puguem entrenar amb regularitat, ja que estem tenint moltes baixes "tontes" per coses que ens passen fora de la pista (pati, parc, skate...).

Avui sabíem que el resultat seria advers per la gran diferència física d'aquest rival respecte de la resta en el grup, i no ens hem atabalat per anar amb el marcador en contra. Però evidentment podríem jugar molt millor. Anotem amb certa facilitat, però ens costa horrors moure la pilota i fer participar tothom del joc. En defensa som molt immadurs i anem perduts o despistats per la pista, sempre a remolc. Són coses que ja veiem en els entrenaments, on l'habitual falta d'atenció i d'intensitat ens penalitza molt.

Cada dia en parlem i fem que els jugadors es valorin ells mateixos (auto-registre d'objectius). Però encara no són conscients de la diferència entre habilitat i esforç (en general no hi ha un esforç conscient per millorar), com tampoc no són conscients de la diferència entre divertir-se gràcies a donar-ho tot i aprendre, o buscar la diversió en el ja-ja-ja i la distracció constant. En fi... sort que el temps ens va a favor i a mesura que madurin anirem a millor en això, però anem mooooooolt tard!

Partit contra el primer classificat, on ja ens esperàvem un resultat advers per la gran diferència física, que hem patit especialment sota els cèrcols. Volíem aprofitar el partit per treballar la col·locació en defensa, les línies de passada i el bloqueig del rebot, però ens falta l'hàbit de seguir les instruccions (en això hem de madurar molt). En atac seguim insistint per la circulació de pilota, però avui, la pressió del rival i la seva envergadura ens ho ha dificultat. De totes formes, podem fer-ho millor si ens mirem els uns als altres, ens col·loquem millor i deixem anar la pilota abans. A veure la setmana que ve.

Una cosa que hem intentat és evitar la frustració pel resultat i centrar-nos en la feina. En línies generals no ha anat malament, però aquí tenim un gran marge de millora. Hem d'aconseguir mantenir-nos actius i concentrats independent de com vagi el partit. Serà important insistir en això perquè tots els partits que tenim fins al final seran complicats.

Algunes coses bones i altres millorables en aquest partit.

Coses bones: 7 dels 8 jugadors han anotat, 5 d'ells per sobre dels 13 punts; hem contraatacat bastant, alguns cops passant-nos la pilota (però volem fer-ho més!); quan ens hem centrat en atac i no ens hem obsessionat amb la cistella, hem fet algunes accions bones de combinació.

Coses a millorar: necessitem ser més jugadors en els partits!!! (avui, 8); això s'ha notat en algun període, on ens hem fos (4-19 en contra), però per sort ens hem refet amb un 0-16 a favor; en defensa, anem lents, reaccionem tard i perdem la posició molt sovint; i en atac, hem estat massa quiets, i això ha fet que ens costés moure la pilota, acabant abusant massa del bot.

Queda tot apuntat per treballar-ho en aquestes dues setmanes que tenim fins al proper partit. Ens cal millorar molt perquè ens venen partits complicats amb rivals més difícils.

Estem contents perquè hem intentat jugar en equip, passant-nos la pilota i buscant-nos en atac, durant molt bona part del partit. Sens dubte és el que ens ha fet ser superiors avui, contra un equip físicament més gran.

Encara ens falta saber ocupar bé els espais, obrir camp, i mirar-nos una mica més. Però anem en bona línia, i cal aprofitar aquesta setmana i la tornada contra el mateix equip per acabar de consolidar-ho.

Tornada contra el mateix equip que en l'anterior jornada havíem superat amb facilitat, però en aquesta ocasió, les coses no han anat gens bé i han estat ells qui s'han endut la victòria per dos punts.

L'inici de partit ha marcat bastant tota la resta. Els nostres problemes habituals de concentració s'han traduït en un marcador en contra.

Ens hem oblidat de treballar el joc col·lectiu (el passar- tallar - reemplaçar que havíem estat treballant durant la setmana). Sí que hem aconseguit enganxar-nos en el marcador i ajustar el partit, però la dinàmica no era bona, atrapats en un cercle viciós, on els jugadors més talentosos pretenien resoldre sols, perjudicant el joc col·lectiu i tampoc resolent res en realitat. La jugada final que podia donar la pròrroga ha estat un bon exemple d'això. Molt a seguir treballant en aquest aspecte.

Partit on han debutat Èric Cervera i Marc Fernández en la direcció (per baixa de l'entrenador), i ho han fet amb èxit. Els objectius proposats en relació als fonaments bàsics del joc col·lectiu han estat parcialment assolits, després de treballar-hi al llarg de tota la setmana. El contrincant no era massa complicat i això ha facilitat el poder seguir treballant aquests aspectes durant el partit. Però cal seguir millorant, i per davant tenim tota la setmana i el partit de tornada per fer-ho.

Final de la 1a fase amb bon regust, en un partit on per fi hem jugat força estona passant-nos la pilota enlloc d'encegar-nos amb la cistella. El més important és que els jugadors mateixos han vist l'avantatge de fer-ho així, i a diferència d'altres partits, hem pogut corregir-ho quan ha fet falta.

Així que, esperançat que el grup que ens toqui a la 2a fase ens afavoreixi el poder treballar aquest tema durant els partits, i així aconseguir que tots els jugadors puguin tenir les mateixes oportunitats de participar del joc, que és la millor manera de créixer com a equip.

Avui hem patit els problemes habituals de quan juguem amb equips de 2n any. Si en defensa estem molt pendents de robar la pilota, els rivals poden trobar fàcilment algú alliberat. I en atac, si només juga qui té la pilota, som cada cop més fàcils de defensar. Hem d'aconseguir passar pàgina a jugar com pre-minis i/o de forma individualista, però ens costa molt i això es converteix en un cercle viciós: l'un contra tots ni ens és útil per competir ni ens deixa créixer com a equip. Esperem que el nivell de la 2a fase sigui més assequible i puguem aprofitar els partits per millorar això (encara que ens caldrà oblidar-nos del resultat).

A part d'això, seguim patint massa frustració; ens ha costat tres períodes acceptar que avui les coses no serien fàcils, i que enlloc de plorar, el que ens calia era centrar-nos en jugar el millor possible, pendents del que podíem fer nosaltres i prou.

Avui per primer cop hem provat d'organitzar-nos una mica, marcant rols per treure / rebre / obrir camp. Per una banda, estic content perquè ho hem intentat al llarg del partit, però ens costa molt jugar sense pilota, especialment els qui estan molt acostumats a tenir-la. Però és un pas necessari per deixar de jugar com pre-minis.

Ara, a la lliga que realment ens importa, la dels valors, i en especial en companyerisme, hem fracassat estrepitosament.

Pel partit hem plantejat: 1/ defensar mantenint distàncies adequades i no perdre la posició, i per fer-ho, en alguns moments hem defensat només mitja pista. Tot i així, ha estat el partit que menys punts hem encaixat de llarg. 2/ També hem insistit en el joc col·lectiu, passar-nos la pilota, canviar de banda abans de tirar, i per fer-ho, hem prohibit tirar a alguns en algun moment i que repartissin joc. I hem fet la segona major anotació del que portem de lliga. Cal que els jugadors se n’adonin dels beneficis col·lectius de treballar així, perquè hem de seguir avançant en aquesta línia.

Però sobretot, avui hem parlat de RESPONSABILITAT, que l’hem definit com: “què em toca o què puc fer jo com a jugador per ajudar a aconseguir el que se’ns demana com a equip”. Massa sovint els jugadors busquen excuses o culpen els altres quan se’ls demana una cosa. I cal que aprenguin a pensar què poden fer ells (i no en els altres). En concret, ara mateix el que necessitem és que tothom es responsabilitzi de ser respectuós amb els altres (resoldre diferències sense insultar ni amenaçar), amb els entrenadors (escoltar sense interrompre), i amb la feina (concentrats per aprendre). Tenim molta feina a fer amb això.

Ha estat un partit que ens posa al lloc que ens correspon. No podem lamentar-nos de no tenir els recursos que no podem entrenar encara. Sí que preteníem aprofitar el partit per posar en pràctica aspectes bàsics de la defensa (transició ràpida, mantenir la posició entre pilota i bàsquet..), però ens ha pogut més la decepció de veure com ens passaven per sobre, i no hem sabut centrar-nos ni en això ni en seguir buscant un atac més col·lectiu.

Cal prendre nota, i seguir insistint amb els hàbits d'entrenament (sobretot la concentració), que ens permeti millorar el suficient i poder aprofitar millor els partits. Mentrestant, cal que aprenguem a ajustar les expectatives: si només esperem guanyar, qualsevol cosa que no sigui això és una gran frustració. I frustrats i desunits, no tenim cap opció de competir amb equips de segon any. Una cosa positiva és que aquest partit ens havíem plantejat aconseguir un cert ordre a la banqueta, per guanyar en atenció durant els minuts d'explicació, i sembla que hem trobat una forma que ens pot ajudar amb això.

Rival de 2n any i molt alts que ens ha anat bé per treballar dos objectius: 1/ defensar 1x1 mantenint distància i protegint el bàsquet (enlloc de robar i arriscar-nos a faltes o a perdre la posició); 2/ bloquejar el rebot abans d'anar a buscar la pilota. En alguns moments hem estat bé en això, però cal insistir-hi. Hem competit bé quan hem mantingut la concentració en aquests punts, i sobretot, quan hem jugat en equip, pensant abans d'actuar i mirant-nos, enlloc d'obsessionar-nos amb la cistella.

Ara bé, el que ens cal, i molt, és entendre que a la banqueta ens cal animar, escoltar atentament les instruccions, i pensar com a equip i no de forma egoista. Passar del "ME" al "WE". Avui, aquests aspectes han condicionat la forma com afrontar el final de partit, i clarament ens han perjudicat. Són coses a les que haurem de donar prioritat. Però tenim clar que és responsabilitat dels entrenadors i ens comprometem a treballar per buscar la manera d'educar els jugadors en això.

Aquest partit i aquest rival ens ha anat molt bé per veure un exemple d'equip ben entrenat i ordenat, amb molts bons hàbits (súper ràpids en transició, mirant-se entre ells, jugant amb espais i bona mobilitat). Hem vist com les nostres armes habituals no són suficients amb aquests equips més madurs. Hem de buscar fer coses diferents, i el punt principal és deixar d'estar tant pendents de la pilota (en atac i defensa), i llegir millor les situacions. L'objectiu en què hem insistit més (menys robar bola i més protegir la posició i el bàsquet) no ha anat bé. També havíem demanat que passés el que passés, els nois estiguessin pendents només de jugar enlloc de lamentar-se. Molta a feina a fer en aquest sentit! Però jo crec que està bé poder adonar-nos d'això i aprofitar-ho per seguir insistint en el gran objectiu de la temporada: aprendre a entrenar.

Bon any nou!

En aquest partit vam seguir insistint en 1/ no protestar, no recriminar-nos i no mirar la grada (un 6 sobre 10); 2/ jugar en equip, mirant companys abans de botar, i buscant la participació de tots abans de buscar anotar (un 6); 3/ moure'ns en defensa a partir del que marca la pilota i el moviment dels rivals (un 5). Encara ens és complicat seguir instruccions que pels nois són anti-naturals (com la de jugar la pilota enlloc de buscar el bàsquet directament), però hi estem posant molt d'èmfasi per fer créixer el grup, i també per ampliar el potencial dels qui ja anoten fàcilment. És a dir, que no només facin el que ja fan bé o els surt natural, sinó que ampliïn repertori (saber mirar, saber passar, saber llegir defensa...), i així creixin ells i facin créixer el grup. Volem ser més jugadors que sumin, i millors (de moment per aquest ordre).

Ha estat un partit divertit, en una pista entranyable (pati del Claret).

Per aquest partit ens havíem marcat com a objectius el rebre i mirar (nota: 6), mirar els companys en atac -no  només la pilota- per repartir bé els espais (5), i en defensa col·locar-nos protegint el nostre bàsquet (5). També hem inicidit en no protestar, no mirar la grada i no lamentar-nos (5).

En atac ha costat perquè hi ha jugadors molt competitius i falta paciència per jugar en equip. I en defensa encara hi ha inèrcia d'anar a per la pilota enlloc de controlar cadacú el seu jugador. Cal incidir en aquestes coses perquè les necessitem per créixer com a equip i estar més preparats davant d'equips amb més potencial.

En aquest primer partit de la temporada, el primer i ja amb pròrroga, els nois del Mini B han mostrat el seu "gen" competitiu i anotador.

Hem vist detalls del què poden fer quan són capaços de jugar en equip, mirar-se i passar-se la pilota. Hem vist també un nivell de concentració i ordre molt superior al que tenim quan entrenem. I per això, per una banda, estem contents per com ha anat avui; al mateix temps, això mateix es converteix clarament en el repte per a les properes  setmanes: si som capaços d'estar pendents de la feina quan juguem, cal aprendre a fer-ho per entrenar millor, i així seguir creixent i tenir més armes per competir.