Ja apuntava maneres

Albert Navarro

Encetem una nova secció a la web per on aniran passant jugadors i jugadores que ens explicaran què els motiva a jugar a bàsquet i fer-ho a casa nostra.

ALBERT NAVARRO, capità del Sènior-A i entrenador del Cadet-A masculí. És a l’AEM des de l’any 1996.

- Per què val la pena agafar la bossa per anar a entrenar?

Per moltes coses. Vas a fer allò que més t’agrada. Portes tot el dia estudiant, treballant i el que vols és que sigui l’hora d’entrenar per trobar-te amb els teus companys i poder i jugar una estona. He de dir que amb els anys, la bossa cada cop pesa més i costa fer-la, però quan et calces les bambes de bàsquet (no les de físic je je) segueixes gaudint com quan tenia 15 anys.

- Què penses al moment de sortir a jugar en un partit?

El primer que penso és intentar gaudir al màxim les estones que em pugui treure el meu entrenador. Intento ajudar al màxim al meu equip en tot allò que pugui aportar. I quan no hi jugo intento animar al màxim als meus companys.

- Ser el capità d’un equip vol dir un plus de responsabilitat en...

Moltes coses. En categories inferiors pot ser és una categoria més secundària però en un sènior ha d’existir. Has d’intentar ajudar als joves que van pujant amb l’equip, acollir als nous fitxatges i intentar que hi hagi la màxima cohesió dins del grup. Afortunadament en el sènior és molt fàcil aquesta tasca ja que hi ha molt bona dinàmica.

- Com es fa equip quan s’acaba l’entrenament o el partit?

En categories inferiors és molt senzill. Aquí a la Minguella la gran majoria van junts a l’escola i segueixen fent partits a l’hora d’esbarjo. Quan ja ets més gran el recurs més senzill és anar a sopar tots plegats. En el sènior hi ha una norma escrita. Si és el teu aniversari, l’últim entrenament de la setmana, has de portar un piscolabis per tot l’equip (hi ha jugadors que s’ho preparen més que altres).

- Què et satisfà de la feina com a entrenador?

El que més em satisfà com a entrenador és veure als meus jugadors millorar. Quan portes als més petits i veus que fan la seva primera cistella o quan portes cadets o juniors i veus que comencen a entendre detalls del joc.

- Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?

Jo sempre dic que la tècnica s’aprèn i l’actitud ve de sèrie. Hi ha jugadors que els hi costarà més o menys millorar, però el més important és que tinguin una bona actitud i ganes de millorar cada dia.

- Quins han estat els teus referents?

Mai he tingut cap referent esportiu en concret. Hi ha la figura d’en Michael Jordan però ell és Déu. Podria dir que els meus referents han sigut els meus pares, els que m’han portat a cada partit, els que han matinat per animar-me i els que han sigut més crítics i m’han ajudat més.

- A l’Associació Esportiva Minguella durant tots aquests anys hi has trobat...

Hi he trobat una gran família. Des de la gent de la junta fins als més menuts. Els valors sempre han sigut els mateixos i això fa que la gent que arriba per primer cop s’hi vulgui quedar. I els que marxen, quasi bé tots hi acaben tornant.

- Què els hi dius als jugadors i jugadores que ara comencen?

Molt senzill, que intentin gaudir al màxim d’aquest esport tant maco que ens uneix a aquesta gran família.

Visca la Minguella i visca el Pere Gol!