Ja apuntava maneres

Tíscar Navarro

TÍSCAR NAVARRO. Jugadora del Sènior B femení

El bàsquet li ve de família. Fa 11 anys que la tenim a l’Associació. Actualment al Sènior B. Va començar de ben petita, quan eren poques les nenes que decidien apuntar-se a un equip. Però ella també volia fer-se la bossa cada cap de setmana com el seu germà, Albert. Amb ell va compartir la direcció d’un equip femení. I és l’assignatura pendent: arribar, algún dia, a ser entrenadora. Quan els horaris del doble grau de Farmàcia i Nutrició Humana i Dietètica que està fent li ho permetin. Mentrestant, encistellar molt i païr bé.

- Per què vas decidir començar a jugar a bàsquet?

Des de ben petita cada cap de setmana almenys una tarda anava dedicada a veure un partit de bàsquet, el del germà gran. I jo encantada! Si a això li sumes que un parell de companyes d’escola també es volien apuntar… els pares no van poder dir que no!

Rotllana del Sènior B sota la mirada de l'entrenador, Carles Teixidó.

- Als teus inicis costava que sortissin equips femenins. Ara a la Minguella n’hi ha 13. Què ha canviat?

Si et passes una tarda de dissabte per algun pavelló de Badalona, hi ha ple de nens petits que junt amb els seus pares s’acosten a treure el cap per veure qui juga, tots aquests nens acabaran dient-li als pares que ells també volen jugar. A Badalona avui més que mai es respira ambient de bàsquet!

La Tiscar es trobava en Marcelinho cada migdia i va fer-hi una bona amistat.

- Què no et fa perdre la il.lusió per seguir jugant?

Les estones de bàsquet son moments per desconnectar d’absolutament tot. Ja pot haver sigut un dia horrors, que durant l’hora d’entrenament totes les preocupacions desapareixen. La combinació d’amigues i fer una de les coses que més t’agraden es un xut d’energia que necessito.

- Quin ambient hi ha al Sènior B femení? Com us va la temporada? Què tal en Teixi a la banqueta?

Hi ha molt bon ambient! Som un equip d’amigues que gaudim jugant a bàsquet. Ara estem a mitja taula, podríem estar millor però en partits claus vam fallar i això ens ha passat factura.

Pel que fa a en Teixi personalment estic molt contenta. Es va trobar amb una situació de principi de temporada complicada i no li ha afectat per fer tirar endavant l’equip. Es nota que porta molt temps jugant a bàsquet i dedicant-se a aquest món.

- Tenim entès que la delegada i el delegat us incentiven a base de berenars…Això, després de fer esport, dietèticament és aconsellable?

Si si...va començar tot l’any passat on guanyar un partit semblava impossible i per tal d’animar-nos cada victòria era un festival de marranades!

- S’està al Sènior B per arribar al Sènior A?

Personalment no, vull dir, de petita clar que la major il•lusió era arribar al sènior A. Ara mateix m’encantaria però veig el bàsquet d’una manera diferent, tinc altres prioritat que em resten molt temps, i per estar en dinàmica de sènior A hauria d’implicar-m’hi molt més!

- A casa has respirat bàsquet per tot arreu. Els pares, el teu germà Albert…I als partits de l’un o l’altre sempre hi sou. Com ajuda la implicació familiar en la pràctica d’un esport?

Es un goig que tota la família gaudeixi d’un mateix hobby. Es un vincle més que ens uneix moltíssim. Sempre animen quan t’enfonses i saben com fer-ho, igual que si fas quelcom malament seran els primers en fer-t’ho saber. No seria el mateix anar a un partit i que els pares i el germà no hi fossin allà.

- Què hi trobes a l’Associació Esportiva Minguella per defensar la samarreta blava?

Es un club de família, d’escola, d’amics... No només t’ensenyen a jugar a bàsquet, també uns valors i principis que et fan créixer com a persona. No trobo un lloc millor per gaudir del bàsquet que a la Minguella, de gaudir a casa.

- Un record de tots aquests anys…

Un únic record... Es impossible! Recordo amb especial afecte les setmanes santes que vaig passar de torneig a Menorca, són experiències que dubto que oblidi mai.

- I quan en Marcelinho Huertas et cridava pel carrer: "-Ei! Tíscar…Hola..!...." Tú com et quedaves…????

Ostres! No se el motiu però des del primer cop que el vaig veure el vaig prendre com a el meu jugador preferit, algú amb qui fixar-m’hi. Vaig tenir la sort de que el que va començar amb un crit tímid agafada de la mà de la mare, va acabar amb una trobada cada migdia al tornar a casa per dinar, i ell molt simpàtic preguntava com anava l’escola, si li feia cas a la mare,... Avui dia de tant en tant encara mantenim el contacte, sempre serà el meu jugador preferit.

Durant un partit a Casagemes.

ANDRÉS LIDÓN: El seu primer entrenador com a jugadora federada.

Recordo amb molta estima les dues temporades (premini i mini) que vaig entrenar a la Tiscar, la recordo amb moltes ganes de jugar, d'aprendre, de córrer i el més difícil, fent pinya amb totes les noies de l'equip, qüestió difícil a vegades ja que normalment els nostres equips femenins han de tenir moltes nenes d'altres escoles per poder sortir a competir... ... i també recordo com s'enfadava quan l'àrbitre xiulava coses injustes, com una vegada que es va seure al mig de la pista i no volia continuar jugant...sort que la vam convèncer de que continués (i ha continuat jugant fins al sènior, i sempre a la Minguella)...