Ja apuntava maneres

Orlando Méndez

ORLANDO MÉNDEZ. Jugador del Sènior-A i segon entrenador del Júnior-B masculí.

Fa vuit anys que és a l’AEM. Del Col.legi Assumpció va venir a l’Escola Minguella i es va enganxar al bàsquet. Juga de pívot al Sènior A i l’any passat va començar també a fer de segon entrenador. Aquest any ajuda l’Albert Gasull a portar els nois del Júnior B...I és molt de la broma...!!!

- El que més t’agrada del bàsquet?

El espectáculo, jugar partidos de cara o cruz y meter la última canasta. La emoción que tiene competir.

- I jugar-lo a la Minguella?

Me gusta el compañerismo que se respira en el vestuario y que he tenido y tengo muy buenos amigos y entrenadores.

- Allò que et va dir un entrenador quan eres petit i que t’ha quedat gravat.

Un entrenador me dijo que lo primero son las ganas, y luego ya veremos... pero primero hay que querer hacerlo.

- A l’Associació sou uns quants jugadors i jugadores que també dirigiu equips de formació. Per què t’ha interessat fer de segon entrenador?

Porque me gusta tanto el baloncesto que cuando ya no pueda jugar, me gustaría seguir viviéndolo de una manera diferente al espectador y seguir formando parte del equipo!!

- Què li dius a un nen o a una nena que comença?

Primero que si le gusta mucho el básquet… y luego le pregunto si tiene ganas de sufrir!!

- Com veus la temporada del Sènior-A?

Esta algo complicada... pero pienso que alguna emoción ha de haber... media tabla es aburrido y estar arriba se nos ha complicado por todo el tema lesiones así que a luchar y sacar partidos!! Seguro que lo conseguiremos.!!!

- El que et demana més en Pere Garcia com a pívot és que...

Coger rebotes es básico para jugar con el señor García, y luego estar concentrado los 40 minutos, que eso no siempre me sale... (riu)

- I si s’ha de crear ambient per fer equip, un cop acabat un partit, l’Orlando què proposa...?

Le digo al Navarro que ponga rápido la música... me hago unos pasitos de baile, todos ríen y ya podemos ganar de 50 o perder, que nos animamos rápidamente para lo siguiente.

ANDRÉS LIDÓN. EL SEU PRIMER ENTRENADOR.

Per mi l'Orlando és un noi molt especial, amb el que vaig tenir molta relació el seu primer any a l'Associació ja que vaig ser el seu entrenador. Com que ell vivia molt lluny dels nostres pavellons (a Sant Roc) jo vaig agafar, amb els seus pares, el compromís de portar-lo a casa seva a l'acabar tots els entrenaments.

Tot i viure tant lluny i haver de creuar tot Badalona per poder venir a entrenar, va faltar molt, molt poques vegades aquella temporada i a més ens va donar a tots un gran exemple d'adaptació als companys i al club.