Ja apuntava maneres

Núria Garí

NÚRIA GARÍ. Jugadora del Sènior A i Entrenadora del Pre-Infantil femení.

Ha crescut a l’Associació. Des de l’Escola de Bàsquet, amb 5 anys. Ara juga la seva 14 ena. temporada. I sempre avançada a la seva edat. La Clara Giol ja la va fer jugar al pre-mini amb nenes dos anys més grans. I en Carlos Esteve la va fer debutar amb el sènior de Primera Catalana quan ella encara era cadet de segon any. Compagina el bàsquet amb els estudis d’Enginyeria Química a la UPC. I, com a entrenadora, a les cròniques del Pre-Infantil femení se li nota exigència i caràcter.

- Per què el bàsquet i no un altre esport?

A l'escola, hi havia diferents activitats extraescolars, però el fet que va fer que em decantés cap al bàsquet va ser perquè és l'esport que s'ha viscut a casa i això m'ho van "ensenyar" des de ben petita quan em portaven a veure els partits del meu germà.

La Núria, en un campus al setembre de 2004

- Al moment de saltar a la pista, què et passa pel cap?

Fer-ho el millor possible i gaudir, tant a títol individual, com amb les companyes.

Pujant la pilota quan era cadet de primer any. L’any següent debutaria amb el sènior a Primera Catalana

- Com veus l’actual moment de joc del Sènior A femení?

Si mirem els resultats, la classificació i l'ambient de l'equip, molt bé, però crec que cal jugar els partits a "tope" des del primer moment ja que últimament no agafem una distància còmode al marcador fins a la segona part o inclús a la pròrroga i això ens fa patir...

-A preta molt el "jedi" Carlos Esteve al "Galaxies Team"?

Moltes vegades sí, però també se li ha de reconèixer que tot el que té de dolent també ho té de bo. Hi ha hagut alguns dies que hem anat a sopar en lloc d'entrenar!

- Amb els àrbitres, el millor és...

Callar, tot i que més d'una vegada, en calent, li hagués dit alguna cosa a l'àrbitre. De totes maneres, si mai se li ha de dir res a un àrbitre sempre ha de ser dient-li de bones maneres.

- Com a entrenadora, què t’aporta dirigir un equip?

Principalment, és una manera diferent de viure l'esport que més m'agrada. També m'agrada perquè quan veig millorar les jugadores, sento que estic transmetent alguna cosa que a mi em van donar.

- Amb en Pere Carboneras treballeu amb jugadores que us pugen del mini. Què cal inculcar més en aquesta etapa?

Bé, aquesta temporada, tenim una plantilla llarga i només hem hagut de fer pujar un dia una jugadora perquè les nostres estaven ajudant a l'infantil. Però, tenint en compte l'experiència de la temporada passada, puc afirmar que el què s'ha de fer veure a les nostres jugadores és que les "petites", vénen per fer-nos un favor que nosaltres segurament haurem de retornar a l'infantil.

- Què t’ha ensenyat el bàsquet que t’hagi servit per anar per la vida?

Organització del temps ja que s'ha d'administrar bé el temps d'estudi i el d'esbarjo i, al mateix temps, responsabilitat per tal de poder anar a tots els partits i entrenaments.

- Què hi trobes jugant i entrenant a l’Associació Esportiva Minguella?

Principalment, companyerisme i respecte. Tant en els moments que he exercit d'entrenadora, com de jugadora, sempre que se m'ha dit alguna cosa o fet alguna "crítica" (sempre constructiva) ha estat per millorar i fer millorar a les jugadores, i en tots moments, l'he intentat complir el millor possible per a seguir gaudint del bàsquet.

Entrada a cistella en un partit d’aquesta temporada

CLARA GIOL. LA PRIMERA QUE LA VA CLISSAR.

Amb el premini vam anar a jugar al camp del Sant Gabriel, a Sant Adrià. Eren vacances de Nadal i faltaven jugadores. Ens va venir a reforçar la Núria, que aquells dies anava al campus de Nadal de l’AEM. Encara que era dos anys més petita que les meves jugadores, de seguida vaig veure que hi posava moltes ganes. Portava la samarreta del seu germà, que li venia una mica gran....!!! Però va sortir a jugar !! Des d’aquell dia va seguir venint a ajudar-nos la resta de la temporada.