Ja apuntava maneres

Maria Bonjorn

MARIA BONJORN, Capitana del Sènior-A femení.

Des que tenia 4 anys que juga a la Minguella. Va començar a l’Escola de Bàsquet i aquest any li ha arribat asumir la capitania del primer equip femení. Compagina el bàsquet amb la seva feina d’infermera de pediatria a Can Ruti. I encara treu temps per fer un màster a la Vall d’Hebrón. Si el dia tingués més hores, potser encara la veuríem fent d’entrenadora i tot...

- El bàsquet per a tu és...

Sé que pot sonar a tòpic, però el bàsquet és una manera de veure la vida. Hi té molt a veure que es tracti principalment d’un esport col·lectiu. T’educa i t’ensenya dins uns valors que són totalment aplicables a la resta de coses: compromís, treball en equip, esforç i constància.

Capitana i delegat. Maria i Quim Bonjorn. Filla i pare fora de la pista.

- I jugar-lo a la Minguella?

La Minguella és casa meva. És una part de la meva família i estic totalment segura que ha influït en la Maria que sóc avui. Personalment, hi porto 20 anys, tota la vida, i això suposa entendre a la perfecció l’esperit que té la Associació i els seus valors, i intentar-ho transmetre a la gent que vé de fora per fer que s’hi sentin igual.

La Maria juga a la Minguella des dels 4 anys.

- Amb mig equip nou, l'stage de pre-temporada a Port de la Selva ha servit per...

L’stage durant la pre-temporada ens va servir per conèixer-nos tant a dins com a fora la pista. Com dius, es tracta d’un equip gairebé nou, i aquests quatre dies juntes les 24 hores del dia ens ha ajudat a entendre’ns entre nosaltres, saber com pensem, fer grup i coalició. Trobo que fer equip fora la pista és igual o, fins i tot, més important que fer-lo dins a pista.

- Després d'un mal partit, a oblidar-se'n i a pensar en el que ve o a capficar-se en els errors?

Tant com capficar-se no, però no es poden obviar els errors i cal reflexionar-hi per saber què ha passat i com solucionar-ho. Personalment, sóc de les que hi dóna voltes a un mal partit fins al dia següent.

- Ser la capitana vol dir un plus de...

Ser capitana suposa un plus de compromís amb l’equip en general i amb cada una de les jugadores a nivell individual. Es té el deure d’integrar a les noves jugadores i ajudar-les i animar-les quan calgui. Cal estar més atent en el què està passant i com està l’equip en tot moment per fer de pont amb l’entrenador.



- Què hem de fer per potenciar el bàsquet femení

El bàsquet femení és perfecte tal i com està. No cal potenciar-ne res. La pregunta, com bé va dir en Kim Gispert, és què li passa a la gent amb el bàsquet femení. Penso que el problema és social en general, no només en el bàsquet.

- La il·lusió pel bàsquet es té o s'aprén?

Ambdues coses. Pots tenir molta il·lusió per aquest esport, però molts factors poden fer que aquesta disminueixi o augmenti. Quan les companyes i l’entrenador estan il·lusionats als entrenos, als partits i fora la pista es nota i es contagia. Per això la influencia que pot arribar a tenir l’equip en general, a un nivell més individual.

- Què és allò que et van dir a l'Escola de bàsquet i que mai no has oblidat?

Recordo una frase d’una entrenadora, quan érem infantils, que llavors no entenia o no volia entendre del tot, però a mesura que he crescut i he tingut més experiència amb aquest esport he entès: "No et preguntis què poden fer per tu les teves companyes d’equip, sinó què pots fer tu per les teves companyes". Màgic Johnson "dixit".

"Quan es nota il.lusió als entrenos o als partits es nota i es contagia"