Ja apuntava maneres

Kim Gispert

KIM GISPERT. Entrenador del Cadet C Femení i ex-jugador.

El tenim a l’AEM des de 1997. Hi va jugar 14 anys. Aviat en farà 10 que hi entrena. Aquesta temporada s’ha incorporat al quadre tècnic del Centre d'Alt Rendiment Segle XXI de bàsquet femení. Es tracta d'un projecte esportiu impulsat per la Federació Catalana de Basquetbol que aglutina les millors jugadores que estan en formació.

- Puja una bona base al bàsquet femení del Segle XXI?

Indubtablement i obligatòriament, sí. La construcció de base no és la feina principal del Segle XXI doncs les jugadores arriben ja formades d’altres clubs i ciutats d’arreu d’Espanya, per tant, del que s’encarrega el centre és del perfeccionament del més mínim detall d’aquestes sense oblidar en cap moment la seva formació constant.

- Què és el més important que ensenyeu al bàsquet de formació?

Tot allò que es pugui ensenyar és important. El nivell d’absorció d’inputs durant aquesta etapa de formació és determinant, així que la nostra proposta és modelar i confeccionar un patró de jugadora concret, amb un ventall de recursos tècnics i tàctics el més variat possible que conseqüentment provoqui un creixement diari de la jugadora.

- Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?

Ser entrenador comporta unes responsabilitats enormes pel que fa a la presa de decisions, no només durant un partit sinó en l’entorn de l’equip i del bàsquet. L’entrenador decideix i el jugador executa, ambdós amb èxit o no i sempre amb un cert grau de relativitat. Aquesta responsabilitat és precisament el que fa tan meritòria i orgullosa la victòria i tan dolorosa i frustrant la derrota, tenint sempre en compte que els protagonistes del joc són els jugadors i jugadores.

- Què opines de la següent frase de Zelko Obradovic: “L’èxit és que els teus jugadors et creguin”. Ho has experimentat?

Penso que il·lustra i defineix prou bé el basquet actual. Si aconsegueixes que el grup sencer cregui en un mateix model, en un caràcter concret, en una dinàmica i unes rutines que es facin seves, aleshores hi tens molt a guanyar. Tinc la immensa sort de dir que sí que ho he experimentat, no totes les vegades que hagués volgut, però és quan ho gaudeixes realment.

- Amb la Minguella hi has jugat 14 anys. Amb què et quedes de la teva etapa com a jugador?

Em quedo amb la final de Catalunya de Sots21 Preferent, amb l’equip entrenat per en Pere García i amb Albert Valle de capità. Teníem un model de joc en el qual crèiem cegament i un grup equilibrat i ben unit.

- Què li falta al bàsquet femení per veure més gent als pavellons?

Al bàsquet femení no li falta res, la pregunta és què li falta a la gent per venir als pavellons a veure bàsquet femení. M’imagino que un dels motius podria ser la manca de consciència del treball que s’està realitzant amb els equips femenins en general i concretament també al nostre club.

- A l’AEM portes el Cadet C femení. A aquest nivell què convé treballar més?

Personalment penso que la transició del format de bàsquet infantil a bàsquet FIBA és el que comporta un volum més gran d’hores de feina i assimilació però nosaltres, com a equip, procurem treballar dia a dia el saber transformar les nostres mancances i dificultats en oportunitats i reptes, això és el que ens farà créixer.

- Per tu l’Associació Esportiva Minguella ha representat...

Representa casa meva, el lloc on m’han ensenyat què és el bàsquet i per sobre de tot, el lloc on se’m va brindar la oportunitat de descobrir el bonic repte de ser entrenador i tot el que això comporta.

- Què et dona la guitarra i la música?

Suposo que ofereix coses parcialment antagòniques al bàsquet, com calma, intimitat, etc. Però precisament això fa alhora del bàsquet i la música dues dimensions complementàries ja que quan en alguna hi ha quelcom que no rutlla pots refugiar-te en l’altra com a via de desconnexió momentània.

Kim Gispert dirigint la temporada 2012/13 el Cadet B, que va disputar fases finals de Nivell A